Al meu cervell que desconec

Vénen paraules conegudes

Vocals, consonants, guionets

I signes d'exclamació

Dos punts, moltes comes i accents

Que per dir el que sent per tu

Crec que no em serveixen de res

No em serveixen de res

Al meu cervell que desconec

Trobe imatges sense paraules

I tots aquells arbres fruiters

Que fa ja tants anys que no veig

Es posen a ballar contents;

Per sobre una mar d'aigua neta

Passegen frondosos i bells

Frondosos i bells

Al meu cervell que desconec

Arrossars de mel obren portes

A llunes plenes juganeres

Que entre tarongers i llimeres

I bresquilleres i ametllers

Van perseguint totes les ombres

Darrera els pins i els garrofers

Els pins i els garrofers

Al meu cervell que desconec

Un gran interrogant s'acosta

Vol abraçar totes les lletres

Que formen la paraula Amor

Les lletres canvien de lloc

I formen la paraula Roma

I riuen amb complicitat

Amb complicitat

Al meu cervell que desconec

Arriben els anys que hem viscut

Junts, carregats, curulls de vida

Plens de desig, fan senyals

Als que encara no ha arribat

Dient-los: veniu i mireu

Com estem nosaltres de bé

Nosaltres de bé

Al meu cervell que desconec

Els altres anys que no hem viscut

A poc a poc van apropant-se

S'ho miren una mica incrèduls

I no veuen com podran viure

Tan intensament com aquells

I creuen que ells són diferents

Que ells són diferents

Al meu cervell que desconec

Com un esclat, arriben flors

Portant els seus colors més nets

Gessamins, roses i anemones

Dàlies, clavells i camèlies

Geranis, roselles, baladres

I d'altres flors que dir no sé

Que dir no sé

Al meu cervell que desconec

Al meu cos tot, véns somrient

I em dius t'estime, al mateix

Moment que jo et dic t'estime

És un instant que ens fa més lliures

I en què tots els ocells del món

De sobte, es posen a volar

Es posen a volar